A. Dia Europeu de les Llengües

Per celebrar aquest dia entrarem a la web del Consell d'Europa per informar-nos: 

Dia Europeu de les Llengües

→ Expliqueu per què se celebra aquest dia i per a què serveix saber llengües.

→ Consulteu el lloc de la web on hi ha materials i decidiu quin tipus de taller us agradaria fer per celebrar aquest dia i difondre la importància de conéixer llengües a l'Institut:

•  cartells amb expressions en diferents llengües,
•  pegatines amb missatges en diferents llengües,
•  pulseres amb missatges en diferents llengües,
•  frases amb els colors de l'arc de sant martí en diferents llengües,
•  paraules de diferents llengües que no tenen traducció,
•  les paraules més llargues del món,
•  falsos amics (paraules que s'assemblen en la forma però que tenen signifcat molt diferent), per exemple "any" en anglés i valencià
• paraules que s'assemblen molt en llengües diferents, com passa en l'àrab i el castellà.

Anoteu les paraules semblants a les dues llengües que apareixen en el següent vídeo i altres que conegueu semblants en altres idiomes:

PROJECTE DIVERSITAT LINGÜÍSTICA

Us atreviu a gravar un vídeo amb companyes i companys de l'Institut que parlen altres llengües? Mireu el següent exemple i després penseu una frase que puguen dir durant la gravació, com: "Hola, la meua llengua és el valencià i et desitge que tingues un bon curs"

També farem un mural amb les frases de totes les llengües i el posarem a l'entrada de l'Institut amb el títol: 

DIVERSITAT LINGÜÍSTICA EN EL SERPIS

A l'IES Serpis parlem VALENCIÀ, CASTELLÀ, ANGLÉS, FRANCÉS, ÀRAB, QUETXUA,...

Us desitgem un bon curs, buen curso, bon cours, good course, ...

Farem fotos de la boca, les mans, els ulls, el cabell,... dels alumnes participants per fer un vídeo, buscarem música que acompanye les imatges i protagonistes que vulguen dir "Benvinguts" en diferents llengües. 

Cal parar especial atenció a la il·luminació i a la gravació del so per tal que la imatge siga el més nítida possible i s’escolte bé l’àudio. Us recomane que graveu el vídeo en un lloc sense soroll ambiental i, si és possible, que captureu la veu proximant el micro a la persona que parla. Un altre consell és que utilitzeu algun estabilitzador per a la imatge, com ara un trípode per a la càmera de vídeo o un estabilitzador per a telèfon mòbil, per tal d’evitar moviments bruscos o no desitjats.

Posteriorment cal dur a terme la postproducció del vídeo, que servirà per a millorar allò gravat prèviament, per exemple afegir música de fons, eliminar les preses falses, inserir text, etc. Després d’acabar el muntatge, comproveu-ne el resultat i, si cal, feu els canvis necessaris. En l’edició del vídeo s’ha d’incloure els títols de crèdit, el nom de la llengua i de la persona que ha fet la gravació (si està d'acord), l’autor de la música, els llocs on l’heu gravat i els agraïments als col·laboradors que hagen contribuït a la seua realització en algun aspecte.

Ens podem inspirar veient el que han fet en altres instituts, com aquest:

C2. ELABORACIÓ D’UN CÒMIC O D’UNA FOTONOVEL·LA

ACTIVITAT 3a avaluació: creeu un còmic individualment o en grup

1. Entreu en la següent web per veure les característiques del còmic: Escriure un còmic

- Per obtenir recursos per fer-lo, entreu en aquesta web: El còmic

L’objectiu fonamental d’aquesta activitat és contar una història a través d’imatges, en aquest cas mitjançant fotografies o dibuixos.

Si preferi fer un còmic digital en compte de dibuixar-lo, disposeu de la plataforma gratuïta Pixton i ací us deixe un tutorial per aprendre a fer-lo en el vostre ordinador: 

Crear còmics Pixton

Ara anem a fer el nostre còmic o bé fotonovel·la:

1. Heu d’inventar-se una història per a poder realitzar el còmic o la fotonovel·la.

2. Una vegada teniu decidit quina història voleu contar, heu de fer un storyboard. L’storyboard estarà format per una taula amb diverses cel·les que contindran un dibuix esquemàtic de cada vinyeta, els textos de les bafarades, els tipus de plans i les indicacions sobre símbols, personatges, espais i altres comentaris que faciliten el muntatge posterior.

3. Una vegada acabat l’storyboard, feu els dibuixos o les fotografies necessàries (és convenient fer-ne com a mínim tres o quatre per a cada vinyeta, per decidir després quina de les fotos és la que més respon a les característiques definides prèviament).

4. Finalment, heu de fer el muntatge amb un processador de textos (Word).

La vostra fotonovel·la o còmic ha de tindre els elements següents:

·      8 vinyetes (dibuixos o fotografies).

·      bafarades de diferents tipus (allò que diuen els personatges de la història).

·      cartutxos (allò que diu el narrador de la història).

·      onomatopeies o ideogrames.

TAULA DE L’STORYBOARD

Núm. vinyeta	Dibuix	Tipus de pla	Diàlegs	Altres
1
2
3
4
5
6
7
8

MUNTATGE AMB EL PROCESSADOR DE TEXTOS

El document ha de contindre tres fulls. En el primer, heu de posar el títol. En els altres, heu de fer una taula amb 4 vinyetes. Els fulls han d’estar en horitzontal.

cartutx	cartutx
cartutx	cartutx

COM FAIG LA TAULA?

Inserir taula: 2 columnes i 4 files.

COM INSERISC LES BAFARADES?

Inserir formes. Per introduir el text, heu de fer clic dins de cada bafarada i l’escriviu.

COM INSERISC LES ONOMATOPEIES?

Les podeu buscar a Internet, les guardeu al vostre ordinador i, després heu d’inserir-les al vostre document.

Més recursos en:
http://www.xtec.cat/~pribas/projecte/recursos.htm

B2. Elaboració d'un paisatge sonor

ACTIVITAT: Es tracta d'elaborar un paisatge sonor que reflexione sobre la sobreexplotació dels recursos naturals, l'excés de consum i altres idees que es puguen derivar. Cal posar un especial èmfasi en el missatge que transmet més enllà d'una descripció acústica del lloc. Les possibilitats són infinites.

• Podeu fer-la individual o en grups de 2 persones
• Durada màxima: 30″ per persona involucrada (p.e. si el grup és de 2 persones, la durada és d'1′).
• El resultat sonor es penja en Soundcloud (o similar) i es comparteix l'enllaç amb un comentari.
• En el Soundcloud (o similar), ha de constar el títol del paisatge, l'any en curs, els membres del grup, i una descripció del paisatge sonor a nivell conceptual: què és el que es pretén explicar, quins detalls són els interessants i quins recursos sonors s'ahn utiltitzat, etc. 
• Com a programari d'edició, es recomana l'ús de Audacity (lliure, multiplataforma, lleuger…) o el Reaper, la qual cosa no impedeix usar altres recursos que conegueu.
• Per seleccionar sons teniu aquesta web: https://freesound.org/search/?q=excavator
  També podeu trobar altres bancs de sons en línia, per exemple en la web del Ministeri d'Educació, i música sense copyright en webs com Freeplaymusic.
  I també podeu gravar els vostres propis sons en el mòbil

Alguns enllaços a:

• Field Recording
  • Cities and Memory
  • Europeana Sounds
  • London Sound Survey
  • Mapa Sonoru
  • World Listening Project
  • Sons de Barcelona
  • Creative Field Recording
  • Nuevo programa en Radio Web Macba: On listening

• Soundscapes
  • World Listening Day Barcelona
  • Archivo sonoro
  • Soundtrack City
  • Sound Landscapes
  • Sonic Terrain

EXEMPLES:

En aquest enllaç podeu trobar un exemple de paisatge sonor. I també en aquest, anomenat Mort de la ciutat:  https://soundcloud.com/elias-orri-sancha/mort-de-la-ciutat-1 

A partir d’aquest paisatge es vol mostrar la violència de la ciutat i com aquesta en la seva insostenibilitat pot produir el mal estar de la humanitat fins a les últimes conseqüencies. Un fet que pot explicar això en la proposta sonora és el fet d’inserir una constant dels batecs traduits en l’electrocardiograma i com aquest acaben en un destí mortal.

Paisatge sonor: “Distopia”
Aquest paisatge sonor pretén fer palesa la irresponsable intervenció de la humanitat envers el nostre planeta i algunes de les moltes implicacions que això comporta. S’inicia en un context de natura; se sent córrer l’aigua d’un rierol, els ocells comencen a cantar, el vent acaricia les fulles dels arbres i les fa sonar i de fons uns nens (la innocència) juguen i gaudeixen d’aquest entorn net, agradable i incorrupte. Però gradualment es tergiversa la situació, i el que era un paisatge idíl·lic s’acaba transformant en un contenidor de sobreexplotació dels recursos naturals, d’excés de consum, de contaminació i de sobrepoblació. El rierol esdevé una central hidroelèctrica, els ocells ara són infinitat de gallines de granges per al consum massiu, el vent i l’aire pur s’embruteix pel combustible dels cotxes i altres vehicles de motor, i els nens deixen pas a una gran massa de gent que acaba de saturar l’ambient. Tot plegat esdevé insostenible i condueix al col·lapse definitiu. I es fa el silenci.

ATENCIÓ: Per fer un muntatge amb el programa OpenShot, podeu consultar el següent enllaç amb un tutorial